prellen

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. xocar, topar amb violència.
2. medicina, farmàcia s. etw prellen contusionar-se.
3. mantejar, donar la baca.
4. figurat j-n um etw prellen estafar u/c a alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU