putzen

verb transitiu [-t, -te, hat ge-t]
1. netejar, polir.
2. arreglar, arranjar.
3. (ad)ornar, agençar (lit), abillar ().
4. [Baum] podar.
5. [Kerze] esmocar, espavilar.
6. [Pferd] raspallar.
7. Klinken putzen anar trucant portes.
8. s. putzen (ad)ornar-se, abillar-se, empolainar-se.
9. s. die Nase putzen mocar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU