reden

verb transitiu i intransitiu [-et, -ete, hat ge-et]
1. enraonar, parlar.
2. fer un discurs o parlament (über [+ac] sobre, de).
3. [plaudern] xerrar, fer-la petar.
4. [sagen] dir.
5. er lässt (nicht) mit s. reden (no) es pot parlar amb ell.
6. és (in)tractable.
7. du hast gut reden t’és ben fàcil de dir-ho (o de parlar-ne).
8. von s. reden machen fer parlar de si, tenir ressonància.
9. s-m reden nach segons el que diu, d’acord amb les seves paraules.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU