riechen

verb transitiu [roch, hat gerochen]
1. flairar, olorar.
2. figurat ensumar, flairar, olorar.
3. er roch bald den Braten aviat hagué flairat tot l’afer.
4. verb intransitiu fer flaire o (bona) olor (nach de), flairar.
5. an e-r Blume riechen flairar una flor, respirar el perfum d’una flor.
6. figurat j-n nicht riechen können no poder veure alg (ni en pintura), no poder empassar-se alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU