ruhen

verb intransitiu [-te, hat ge-t]
1. descansar, reposar.
2. figurat dormir.
3. [unterbrochen sein] suspendre’s, interrompre’s.
4. ruhen auf [+ac ] basar-se sobre, descansar en o damunt de.
5. construcció a. estrebar en, estar fonamentat damunt (de)
6. hier ruht N. N. aquí descansa (o reposa) N. N.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU