schleichen

    verb intransitiu [schlich, ist geschlichen]
  1. anar de puntetes (o silenciosament).
  2. esquitllar-se (furtivament).
  3. s. schleichen in [+ac] etw [hat ge-schlichen ] esmunyir-se dins d’u/c.



© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU