spreizen

verb transitiu [-t, -te, hat ge-t]
1. obrir.
2. separar, eixamplar.
3. [Beine] a. eixanca(rra)r, escamarlar
4. s. spreizen figurat fallejar, fatxendejar, gloriar-se, vana(glorieja)r-se.
5. Vegeu gespreizt.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU