springen

verb intransitiu [sprang, ist gesprungen]
1. botar, botre, salt(iron)ar.
2. [entzweispringen] trencar-se, partir-se, rompre(’s).
3. [Glas] esquerdar-se.
4. consentir-se.
5. [platzen] esclatar, explotar, rebentar.
6. [Quelle] brollar.
7. [Tiere] acoblar-se, cobrir, muntar, saltar, tirar-se.
8. etw springen( )lassen despendre, dissipar.
9. ins Wasser springen llançar-se o tirar-se a l’aigua.
10. der springende Punkt el punt essencial, el quid.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU