stauen

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. estancar.
2. [Wasser] a. empantanar, embassar, entollar
3. [Waren] estibar.
4. amuntegar.
5. s. stauen estancar-se, empantanar-se, etc.
6. acumular-se, amuntegar-se, apilotar-se.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU