staunen

verb intransitiu [-te, hat ge-t]
1. admirar-se, meravellar-se, embadalir-se, esbalair-se (lit ).
2. quedar parat (o de pedra), restar estupefacte (über [+ac] de, per).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU