stecken

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. fer entrar, ficar, endinsar, encabir, introduir (in dins, en).
2. [Geld] invertir, col·locar, posar.
3. agricultura, jardineria plantar.
4. [in e-n Koffer] embagular.
5. ficar a la maleta.
6. [in e-n Sack] ensacar.
7. [in e-e Scheide] embeinar.
8. enfundar.
9. [in die Tasche] embutxacar(-se).
10. [in e-n Umschlag] ensobrar.
11. [feststecken] afermar, (a)fixar, subjectar.
12. agafar.
13. Vegeu Brand.
14. verb intransitiu [-te/stak, hat/ist ge-t] estar (ficat).
15. restar (agafat).
16. quedar-se fixat.
17. trobar-se, ensopegar-se, raure.
18. in ihm steckt etw té talent, val molt.
19. Vegeu dahinter.
20. figurat das werde ich ihm schon stecken ja li ho diré.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU