trennen

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. separar, dividir.
2. desprendre.
3. dissociar, desfer.
4. [entzweien] desunir.
5. [Naht] a. descosir
6. correus, telecomunicacions tallar, interrompre.
7. electrotècnia, electrònica desconnectar.
8. química a. dissoldre
9. s. trennen separar-se (etc).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU