veranlassen

verb transitiu [-t, -te, hat -t]
1. ocasionar, donar peu (o motiu) a, originar, motivar, causar.
2. induir (j-n etw zu tun alg a fer u/c).
3. das Nötige veranlassen administració prendre les mesures oportunes (o pertinents).
4. disposar (les coses necessàries).
5. s. veranlasst sehen zu veure’s obligat a.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU