verfallen

verb intransitiu [verfällt, verfiel, ist verfallen] figurat
1. medicina, farmàcia decaure.
2. decandir-se.
3. construcció ensorrar-se, esllavissar-se.
4. dret, política caducar, expirar, prescriure.
5. vèncer.
6. verfallen in [+ac ] caure, incórrer (en).
7. auf [+ac] etw verfallen acudir-se o ocórrer-se u/c a alg, caure-hi.
8. e-r Sache verfallen sein donar-se (o lliurar-se lit ) a u/c.
9. j-m verfallen sein estar (o trobar-se) sota la influència d’alg.
10. adjectiu decaigut, decandit, perdut.
11. aixafat, abatut.
12. dret, política caducat, nul.
13. construcció ensorrat, en ruïnes.
14. e-m Laster verfallen donat, abandonat, lliurat a un vici.
15. caigut en un vici.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU