vergewissern

[-n, -te, hat -t] verb transitiu
1. s. vergewissern assegurar(-se), cerciorar(-se), encertir-se.
2. certificar.
3. s. e-r Sache vergewissern assegurar-se o encertir-se d’u/c.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU