vermögen

verb transitiu [vermag, vermochte, hat vermocht]
1. poder, (és)ser capaç de.
2. tenir la força (o la facultat o la virtut) de.
3. nichts über j-n vermögen no tenir cap autoritat sobre alg.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU