vordränge(l)n

verb intransitiu
1. s. vordränge(l)n fer-se (o obrir-se) pas a cops de colze.
2. figurat cridar l’atenció, mirar de figurar (de totes les maneres).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU