wegbleiben

verb intransitiu [blieb weg, ist weggeblieben]
1. no acudir, no comparèixer, no presentar-se.
2. no participar (en u/c o a + inf).
3. (r)estar absent.
4. [Motor, Sprache] fallir, fallar, fer figa.
5. faltar.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU