weghaben

verb transitiu [hat weg, hatte weg, hat weggehabt]
1. haver rebut.
2. etw weghaben conèixer u/c a fons, tenir u/c pel cap dels dits.
3. e-n weghaben estar un xic (massa) alegre.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU