würgen

verb transitiu [-te, hat ge-t]
1. ofegar, afogar, escanyar, estrangular.
2. verb intransitiu ofegar-se, afogar-se, asfixiar-se.
3. ennuegar-se, engargussar-se.
4. figurat mit Hängen u. Würgen amb prou feines, amb penes i treballs.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU