Wut

femení singular
1. ira, còlera, fúria, ràbia, furor m.
2. in Wut bringen fer enrabiar, posar colèric (o furiós etc).
3. in Wut geraten aïrar-se, enfuri(sm)ar-se, encolerir-se, enrabiar-se, posar-se furiós.
4. seine Wut an j-m auslassen acarnissar-se (o encruelir-se o rabejar-se) en alg.
5. vor Wut kochen tremolar de ràbia.
6. mich packt die Wut em fa enrabiar (o aïrar).

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU