zerbrechen

verb transitiu [zerbricht, zerbrach, hat zerbrochen]
1. trencar, rompre, trossejar.
2. verb intransitiu [ist zerbrochen] trencar-se, rompre(’s).
3. fer-se trossos (o peces etc).
4. s. den Kopf zerbrechen trencar-se el cap fig.

© Günther Haensch, Abadia de Montserrat i Enciclopèdia Catalana SLU