Pronúncia: blʌʃ
-
noun
- vermellor, rubor, enrojolament.
- [glow] vermellor, lluentor.
- the first blush of dawn les primeres lluentors de l'alba.
- in the first blush of youth a les primícies de la joventut.
- at first blush a primera vista.
- it should not bring a blush to the face of a bishop no faria pujar els colors a una beata.
- to spare someone's blush deixar de dir una cosa per no fer tornar vermell ningú. intransitive verb
- tornar-se vermell, enrogir, enrojolar, ruboritzar-se.
- he blushed li van pujar els colors a la cara.
- to blush like a (lobster \ tomato) tornar-se vermell com un tomàquet.
- I blushed for you vaig passar vergonya per culpa teva.
- to make someone blush fer pujar a algú els colors a la cara, fer tornar vermell algú.