cop

    noun
  1. slang bòfia, poli.
  2. cops and robbers [game] lladres i serenos.
    3. transitive verb [-pp-]
  3. [capture] enxampar, agafar.
  4. he copped six months el van condemnar a sis mesos de presó.
  5. you’ll cop it! ja me les pagaràs!, ja ho pagaràs car!
  6. I copped it from the head el director em va deixar com un drap brut.
  7. cop this! això s’ha de veure!