courage

Pronúncia: ˈkʌrɪdʒ
    noun
  1. valor, valentia.
  2. courage! ànim!, coratge!
  3. Dutch courage envalentiment [de qui ha begut] .
  4. to have the courage of one’s convictions obrar d’acord amb el que es pensa, tenir la valentia d’obrar d’acord amb la consciència d'un mateix.
  5. to pluck up one’s courage treure el valor d’allà on es pot.
  6. to screw up one’s courage to + infinitive agafar prou valor com per a + infinitiu.
  7. we may take courage from the fact that... és encoratjador el fet que...