disadvantage

Pronúncia: ˈdɪsəd'vɒːntɪdʒ
    noun
  1. desavantatge, inconvenient.
  2. it is to your disadvantage és en detriment teu.
  3. to be at a disadvantage trobar-se en (una circumstància desfavorable \ condicions d'inferioritat).
  4. to take someone at a disadvantage agafar algú (desprevingut \ de sorpresa), sorprendre algú en una situació desfavorable.
  5. to show oneself to disadvantage mostrar-se en condicions d'inferioritat.