disgrace

Pronúncia: dɪs'greɪs
    noun
  1. [state of shame] ignomínia, deshonra, oprobi, vergonya.
  2. to be in disgrace ésser desacreditat.
  3. (idem) [child] estar castigat.
  4. to bring disgrace on deshonrar.
  5. to fall into disgrace caure en desgràcia.

  6. [downfall] caiguda.

  7. [shameful thing] vergonya.
  8. escàndol.
  9. it's a disgrace és una vergonya.
  10. what a disgrace! quina vergonya!

  11. [loss of favour] desgràcia.
  12. transitive verb
  13. deshonrar, desacreditar.
  14. he was disgraced and banished el van deshonrar i desterrar.
  15. reflexive verb
  16. to disgrace oneself deshonrar-se.