dismiss

Pronúncia: dɪs'mɪs
    transitive verb
  1. [discharge, worker] acomiadar.
  2. [official] destituir (from de).
  3. Military llicenciar.
  4. to be dismissed from the service ser separat del servei.

  5. [send away] fer marxar, deixar marxar, donar permís a... per a anar-se'n.
  6. [parliament] dissoldre.

  7. [thought] rebutjar, treure's del cap.
  8. [possibility] descartar, rebutjar, deixar de banda, excloure.
  9. let us dismiss the subject no en parlem més, deixem-ho així.
  10. the subject is not to be dismissed lightly no és una qüestió que es pugui descartar tan a la lleugera.
  11. to dismiss something from one's thoughts bandejar alguna cosa del pensament, treure's alguna cosa del cap.

  12. to dismiss a subject briefly parlar breument d'un tema.
  13. with that he dismissed the matter amb això va donar per acabat l'assumpte.

  14. Law [appeal] rebutjar.
  15. the case was dismissed el tribunal va absoldre l'acusat.
  16. to dismiss the accused absoldre l'acusat.
    17. intransitive verb
  17. Military trencar files.