Pronúncia: ɪəʳ
-
noun
- Anatomy orella.
- [sense] oïda.
- Music oïda, orella.
- to be all ears ser tot orelles.
- it goes in at one ear and out at the other li entra per una orella i li surt per l’altra.
- to have a good ear tenir bona oïda.
- to have a (keen \ sharp) ear tenir l’orella fina.
- I’m (up to the ears \ over head and ears) in work estic de feina fins (al coll \ a dalt de tot).
- were your ears burning last night? no et xiulaven les orelles ahir a la nit?
- he set them by the ears va sembrar la discòrdia entre ells.
- to send someone away with a flea in his ear cantar a algú les veritats, engegar algú.
- he went off with a flea in his ear se’n va anar compungit, se’n va anar amb la cua entre (les) cames.
- to give someone a thick ear, to box someone’s ears estirar a algú les orelles.
- walls have ears les parets tenen orelles.
- to play by ear tocar d’oïda.
- (idem) figurative obrar improvisadament, fer les coses per instint.
- to keep one’s ears open tenir l’orella alerta, escoltar amb totes les seves orelles, dreçar l’orella.
- to prick up one’s ears dreçar l’orella.
- to have the minister’s ear poder comptar amb l’interès del ministre, saber que el ministre té interès a escoltar-nos.
- to (give \ lend) one’s ears to someone (donar \ prestar) orella a algú.
- to close one’s ears fer orelles de marxant.
- to turn a deaf ear to all advice fer el sord a tot consell.
Vegeu també:
ear2