Pronúncia: gɑːsp
-
noun
- esbufec.
- espant, sorpresa.
- [cry] crit sufocat.
- last gasp l'últim badall.
- to be at one's last gasp fer l'últim badall, estar a les portes de la mort.
- to defend something to the last gasp figurative defensar una cosa fins a la mort. transitive verb
- to gasp (out) dir bleixant. intransitive verb
- figurative [fight for breath] ofegar-se.
- [pant] bleixar, panteixar.
- to gasp for (air \ breath) buscar aire, respirar dificultosament.
- to gasp with fright tallar-se la respiració per culpa d'un espant, espantar-se, sobresaltar-se.