Pronúncia: ɪnˈsɪst
-
intransitive verb
- insistir.
- to insist on a point (insistir en \ recalcar) una cosa.
- to insist on doing something insistir a (voler) fer una cosa, obstinar-se a (voler) fer una cosa.
- to insist that something should be done insistir en la necessitat de fer alguna cosa.
- [maintain positively] sostenir, afirmar amb insistència.
- he insisted upon his innocence afirmava la seva innocència amb insistència, sostenia que era innocent (amb insistència).
- I insist on obedience vull que m'obeïu.
- I insist on it ho exigeixo.