Pronúncia: ˈnʌkl
-
noun
- artell, articulació del dit, nus del dit.
- to rap someone over the knuckles, to rap someone's knuckles donar a algú un cop sobre les puntes dels dits.
- near the knuckle pejorative porc, verd.
- [of veal] jarret, sofraja. intransitive verb
- to knuckle down to something posar-se seriosament a fer una tasca, posar-se a fer una tasca de valent.
- to knuckle under cedir, sotmetre's.
- I won't knuckle down to him no li permetré que em pugi al damunt.
- I made him knuckle under el vaig fer filar.