Pronúncia: ˈmænəʳ
-
noun
- [mode] manera, mode.
- manner of payment forma de pagament.
- (after \ in) this manner d'aquesta manera.
- in such a manner that... de tal manera que
- a painter in the grand manner un pintor de quadres grandiosos.
- in a manner of speaking [so to speak] per dir-ho (així \ d'alguna manera), com si diguéssim, en certa manera.
- it's a manner of speaking és una manera de dir-ho.
- as if to the manner born com si hi hagués nascut.
- manners [of society] costums.
- a novel of manners una novel·la costumista.
- manners maketh man la societat va fer l'home, el medi ambient va fer l'home.
- [behaviour] conducta.
- tarannà, aire.
- manera de ser.
- his manner to his wife la manera de tractar la seva dona, la manera de comportar-se amb la seva dona.
- I don't like his manner no m'agrada la seva actitud.
- he had the manner of an old man tenia un tarannà de vell.
- there's something odd about his manner té una cosa estranya, té un aire una mica estrany, té una manera de comportar-se alguna mica estranya.
- manners [good, bad, etc.] modes, maneres, educació.
- bad manners mala educació.
- good manners (bona) educació.
- road manners comportament a la carretera, comportament a l'hora de conduir.
- to have bad manners ser (un) mal educat.
- to forget one's manners no comportar-se com caldria.
- to teach someone manners ensenyar algú de ser ben educat.
- [class, type] classe, espècie.
- all manners of birds tots els tipus d'ocells, ocells de tota mena.
- no manner of doubt sense cap dubte.
- by no manner of means de cap manera.
- what manner of man is he? quina mena de persona és?