ordain

Pronúncia: ɔːˈdeɪn
    transitive verb
  1. [order] ordenar, decretar.
  2. to ordain that... ordenar que + subjuntiu
  3. to ordain someone's exile decretar l'exili d'algú.

  4. Ecclesiastical ordenar.
  5. to ordain someone priest ordenar algú capellà.
  6. to be ordained ordenar-se capellà.
    7. intransitive verb
  7. manar, disposar.
  8. as God ordains tal com Déu mana.