overtake

Pronúncia: ˈəʊvəˈteɪk
    transitive verb
  1. atènyer.
  2. Automobiles passar, avançar.
  3. he doesn't want to be overtaken no es vol deixar passar.
  4. «no overtaking» Automobiles «no avanceu», «prohibit avançar».
  5. he has overtaken him in steel production se li ha avançat en la producció d'acer.

  6. agafar d'improvís, sorprendre.
  7. we were overtaken by the events els esdeveniments ens van agafar d'improvís.
    8. intransitive verb
  8. passar, avançar.