panic

Pronúncia: ˈpænɪk
    noun
  1. terror, pànic, por, esverament.
  2. to flee in panic fugir esparverat.
  3. the country was thrown into a panic el pànic va córrer per tot el país.
    4. transitive verb
  4. aterrir, atemorir, sembrar pànic a.
    5. intransitive verb
  5. atemorir-se, espantar-se, acovardir-se.
  6. the crew panicked la tripulació es deixà endur pel pànic.
  7. don't panic! calma't!, asserena't!