prevail

Pronúncia: prɪˈveɪl
    intransitive verb
  1. [gain mastery] prevaler, imposar-se, implantar, avantatjar.
  2. to prevail (against \ over) one's enemies imposar-se als enemics.
  3. finally good sense prevailed a la fi va prevaler el bon sentit.
  4. eventually peace prevail a la fi es va restablir la pau.

  5. [be current] regnar, predominar, imperar, preponderar.
  6. [be in fashion] ser moda, predominar, portar-se.
  7. the conditions that now prevail les condicions que ara imperen.
  8. calm prevails la calma predomina.

  9. to prevail (up) on someone to do something [persuade] (persuadir \ convèncer) algú que faci alguna cosa, induir algú a fer quelcom.
  10. he was prevailed upon by his friends to + infinitive es va deixar persuadir pels seus amics de + infinitiu.
  11. he could not be prevailed upon era impossible persuadir-lo, no se'n va convèncer.