punch1

Pronúncia: pʌntʃ
    noun
  1. [blow] cop de puny, patacada, cop.
  2. rabbit punch cop de nuca.
  3. he packs a punch té uns bons punys.
  4. to pull one's punches no usa tota la seva força.
  5. he didn't pull any punches figurative no es va mossegar la llengua.

  6. [tool] punxó.
  7. [for tickets] picador.
  8. [for tickets] màquina de fer forats.

  9. figurative empenta, força, coratge, vigor.
  10. he has punch té empenta.
  11. he's a speaker with some punch és un orador enèrgic.
  12. think of a phrase that's got some punch to it pensa't una frase que tingui força.
    13. transitive verb
  13. [with tool] barrinar, foradar, perforar, trepar.
  14. [ticket] picar.
  15. to punch holes in a sheet fer forats en una làmina.

  16. [with fist] picar un cop de puny, pegar amb els punys.
  17. to punch someone's face fer-li a algú una cara de mans.
  18. he's got a face you'd like to punch té una cara que demana bufetades.



    19. Vegeu també:
    punch2