rein

Pronúncia: reɪn
    noun
  1. regna, brida.
  2. to hold the reins (aguantar \ portar) les regnes.
  3. with a loose rein a tota brida, a brida abatuda.
  4. with a slack rein amb feblesa.
  5. to give a horse the reins donar a un cavall tota la brida.
  6. to give rein to (one's anger) donar regna solta a (la pròpia còlera).
  7. to draw rein estirar la brida, aturar-se.
  8. to keep a tight rein (on \ over) someone vigilar estretament algú.
  9. to drop the reins afluixar les regnes.
  10. (idem) donar-se, abandonar.
    11. transitive verb
  11. to rein in a horse estirar la brida a un cavall.
  12. to rein in tornar a fer anar un cavall al pas.
  13. to rein someone in retenir algú, mantenir algú sota la disciplina.
  14. to rein up a horse aturar un cavall.
  15. to rein back a horse fer recular un cavall.
    16. intransitive verb
  16. to rein in aturar-se.