Pronúncia: ruːd
-
adjective
- [offensive] descortès, grosser, mal educat.
- don't be rude! no siguis mal educat!
- to be rude to someone respondre grosserament a algú, portar-se grosserament amb algú.
- you were very rude to me last night anit et vas portar molt grosserament amb mi.
- he was most rude va estar grosser d'allò més.
- it's rude to eat noisily és de mala educació de fer soroll en menjar.
- would it be rude of me to ask if...? fora indiscreció preguntar si...?
- how rude! que ordinari!
- [indecent] escabrós, indecent, verd.
- they sing rude songs canten cançons (molt) verdes.
- [uncivilized, etc.] grosser, rude, tosc.
- inculte.
- rude style estil (rústec \ tosc).
- rude voice veu aspra.
- rude verses versos mal tallats.
- [sudden] repentí, sobtat.
- [violent] violent.
- a rude shock un cop inesperat.
- a rude awakening una sorpresa desagradable.
- to be in rude health tenir (bona) salut, estar ple de salut, tenir salut per vendre, etc.
FALSOS AMICS!
The film is quite rude in parts, don’t let the children watch it. Algunes escenes de la pel·lícula són una mica verdes: no la deixeu veure a la canalla.
It was a rude shock to learn that his mum had died, he was only seven. Va ser un xoc molt dur quan va saber la mort de la seva mare: només tenia set anys.