Pronúncia: ˈruːɪn
-
noun
- ruïna.
- caiguda (d'un govern).
- ruins ruïnes, restes.
- to lay a town in ruins assolar una ciutat.
- the city rose from the ruins la ciutat va renéixer de les (seves) ruïnes.
- to go rack and ruin arruïnar-se, anar a la ruïna.
- the castle is a ruin el castell és avui una ruïna.
- to (be \ prove) the ruin of someone arruïnar algú, causar la ruïna d'algú.
- [act] esfondrament.
- figurative ruïna.
- perdició.
- the ruin of someone's hopes l'esfondrament de les esperances d'algú.
- it will be the ruin of him això serà la seva ruïna.
- drink will be his ruin l'alcohol serà la seva perdició, la beguda el perdrà.
- to bring someone to ruin arruïnar algú, portar algú a la ruïna.
- ruin was staring him in the face l'amenaçava un desastre total. transitive verb
- arruïnar.
- [spoil] fer malbé.
- [taste, etc.] corrompre, viciar.
- [morally] perdre.
- to ruin one's prospects dilapidar el futur.
- to ruin one's health (gastar-se \ fer-se malbé) la salut.
- to ruin someone's reputation comprometre la reputació d'algú.
- her extravagance ruined him el seu malbaratament el va arruïnar.
- what ruined him was gambling va ser el joc, que el va perdre.
- he is utterly ruined està (acabat \ arruïnat).
- he ruined my new car em va fer malbé el cotxe nou.