Pronúncia: ˈskruːpl
-
noun
- [weight] escrúpol.
- figurative escrúpol.
- a person with no scruples una persona sense escrúpols (about pel que fa a).
- until you remove my scruples fins que no em demostris que els meus escrúpols són sense fonament.
- to make no scruple to + infinitive no dubtar a + infinitiu. intransitive verb
- not to scruple to + infinitive no dubtar a + infinitiu.