Pronúncia: ˈspɑːkl
-
noun
- espurneig.
- guspireig, centelleig, llampegueig.
- [glitter] miralleig, llambreig.
- figurative brillantor, vivor.
- a person without sparkle una persona sense tremp. intransitive verb
- espurnejar.
- guspirejar, centellejar, llampeguejar.
- [glitter] brillar, lluentejar, lluir.
- she doesn't exactly sparkle no és gaire (despert / brillant).
- the conversation sparkled la conversació va ser animada.