stab

Pronúncia: stæb
    noun
  1. [with knife, etc.] ganivetada, punyalada.
  2. [wound in general] ferida.
  3. [of pain] fiblada, punxada, dolor agut.
  4. stab in the back figurative punyalada per l'esquena, atac (deslleial / de sotamà).

  5. colloquial intent, provatura.
  6. to have a stab at something intentar alguna cosa, fer una provatura.
    7. transitive verb [-bb-]
  7. acoltellar, apunyalar.
  8. to stab someone with a knife ferir algú amb un ganivet.
  9. to stab someone in the back figurative clavar a algú una punyalada per l'esquena.
  10. to stab someone to death matar algú a ganivetades.
    11. intransitive verb
  11. to stab at someone intentar apunyalar algú.
  12. he stabbed at the picture with his finger va assenyalar el quadre amb un moviment sec.