stagger

Pronúncia: ˈstægəʳ
    noun
  1. tentineig, titubació.
  2. figurative titubeig.
  3. staggers [giddiness] vertigen.
  4. (idem) Veterinary Medicine malaltia nerviosa.
    5. transitive verb
  5. [amaze] sorprendre, confondre, deixar estupefacte, esbalair.
  6. [cause to waver] fer (dubtar / vacil·lar).
  7. you stagger me! em deixes (parat / esbalaït)!

  8. [hours, spokes, etc.] escalonar, espaiar, distanciar.
    9. intransitive verb
  9. tentinejar, tiubar.
  10. [hesitate] titubejar, dubtar, vacil·lar.
  11. he staggered to the door va anar tentinejant fins a la porta.
  12. he was staggering about anava titubant.