stampede

    noun
  1. fugida precipitada.
  2. desbandada, corredissa, precipitació.
  3. there was a sudden stampede for the door de sobte tots es van precipitar cap a la porta.
  4. the exodus turned into a stampede l'èxode va esdevenir una desbandada.
    5. transitive verb
  5. fer fugir precipitadament.
  6. espaordir, sembrar el pànic entre, infondre el terror a.
  7. to stampede someone into doing something atemorir algú perquè faci una cosa, fer que algú faci una cosa sense pensar-s'hi.
  8. let's not be stampeded no ens precipitem.
    9. intransitive verb
  9. fugir (precipitadament / en desordre / a la desbandada).
  10. precipitar-se.
  11. the horses suddenly stampeded de sobte els cavalls van fugir esvalotats.