straggle

    intransitive verb
  1. [lag] endarrerir-se, ressagar-se.
  2. [get lost] extraviar-se, perdre's.
  3. [spread] escampar-se.
  4. [wander] vagar, vagarejar.
  5. figurative divagar.
  6. to (along) fugir a la desbandada.
  7. houses that straggle round the lake cases escampades al voltant del llac.
  8. the town straggles on for miles la ciutat s'estén quilòmetres enllà.
  9. the crowd straggled slowly away la multitud es va dispersar lentament.
  10. her hair straggles over her face els cabells li cauen a la cara.