Pronúncia: suːˈpriːm
-
adjective
- suprem.
- with supreme indifference amb indiferència (suprema / total).
- to reign supreme regnar com a sobirà absolut.
- (idem) figurative no tenir rival.
- the Supreme Soviet el soviet suprem.
- the Supreme Being l'ésser suprem.
- supreme happiness felicitat (absoluta / suprema).
- to hold someone in supreme contempt tenir un menyspreu (absolut / suprem) per algú.