Pronúncia: səsˈpɪʃən
-
noun
- sospita, recel, desconfiança, dubte.
- suspicàcia.
- Law suspició.
- my suspicion is that... sospito que...
- to be above suspicion estar per damunt de tota sospita.
- to be under suspicion ser sospitós, estar sota sospita.
- to arouse suspicion aixecar sospites, despertar recels.
- to arouse someone's suspicions despertar la malfiança d'algú.
- to arrest someone on suspicion detenir algú preventivament.
- to cast suspicions on someone's honesty fer (dubtar / recelar) de l'honestedat d'algú.
- to have one's suspicions about something recelar d'una cosa, malfiar-se d'una cosa.
- I had no suspicion that... no sospitava que...
- to lay oneself open to suspicion exposar-se a les sospites.
- I was right in my suspicions les meves sospites eren fundades.
- figurative [trace] pensament, toc, mica, punt, ombra.
- [aftertaste] deix.
- there is a suspicion of corruption about it això fa tuf de corrupció, hi ha un punt de corrupció en tot això.