temper

Pronúncia: ˈtɛmpəʳ
    noun
  1. geni, natural, temperament.
  2. [bad] mal geni.
  3. temper! quin mal geni!
  4. (bad \ hot \ quick) temper mal geni, geni fort.
  5. good temper bon humor.
  6. to be in a good temper estar de bon humor.
  7. he has a temper és una pólvora.
  8. he has a (foul \ vile) temper té un geni de fotims.
  9. in a vile temper de molt mal humor.
  10. to have a quick temper ser geniüt, tenir un geni de foc.
  11. to have a bad temper tenir mal geni.
  12. to be out of temper no estar per orgues.
  13. to be in a temper posar-se fet (una fera \ una fúria), treure foc pels queixals.
  14. outburst of temper cop de geni.
  15. to keep one's temper contenir-se, dominar-se.
  16. to lose one's temper perdre els estreps, sortir de fogó, enfurismar-se (with amb).
  17. to try someone's temper irritar, fer posar nerviós algú.
  18. to get someone's temper up enutjar algú, enfurismar algú.
  19. even temper caràcter (tranquil \ reposat).

  20. [of metal] coeficient de duresa, tremp.
  21. to (draw \ let down) the temper [of a tool] recoure després del tremp.
  22. to lose its temper [of steel] perdre el tremp.
    23. transitive verb
  23. [metal] trempar.
  24. figurative temperar, moderar.
  25. to temper justice with mercy temperar la justícia amb la pietat.